El ferrocarril va arribar a Catalunya a mitjan segle xix de la mà del creixement industrial i social que s’estenia arreu del territori. L’any 1863 es va inaugurar el Tren de Sarrià, la primera línia vinculada al que és avui la xarxa d’FGC. Aquest tren, que unia Barcelona amb l’encara vila de Sarrià, es pot considerar el segon ferrocarril metropolità del món, després del metro de Londres, que havia estat inaugurat pocs mesos abans. De la mateixa manera, a partir de l’any 1885, quan es va posar en servei el primer tram de la línia entre Manresa i Berga, van començar a créixer les línies de ferrocarrils secundaris, popularment coneguts com a «carrilets», per tota la Catalunya Central i Barcelona.
L’aprofitament dels recursos hídrics i l’arribada de l’electricitat van motivar, arribat el segle xx, la construcció d’una gran xarxa de ferrocarril suburbà que es va estendre pel Vallès a partir del Tren de Sarrià. Així va néixer la
nova companyia dels Ferrocarriles de Cataluña, S. A. Per la seva banda, a partir de l’any 1919, les diferents línies de carrilets de la conca del Llobregat es van unificar i van formar la xarxa dels Compañía General de Ferrocarriles Catalanes, S. A. Ambdues companyies van destacar des del principi per la seva eficiència i la modernitat del material mòbil.
